Els drons de la Segona Guerra Mundial

Avui dia sabem que són els drons, dispositius controlats remotament i que serveixen per a múltiples funcions, per fer fotos, gravar seqüències o plànols d’una pel·lícula, traslladar petits objectes… fins i tot per  l’espionatge. L’ús dels drons ha estat durant molts anys de caràcter militar, si bé en els últims anys s’han començat a vendre alguns models que no van més enllà d’alguns metres d’altura o de distància i que serveixen per prendre fotos i gravar vídeos, sent els més sofisticats de la grandària d’una libèl·lula (M.A.V o Micro Air Vehicle) o que es poden controlar fins i tot amb un telèfon mòbil. El terme dron serveix per designar una àmplia gamma de robots, des dels Vehicles Aeris No Tripulats (V.A.N.T.) o Unmanned Aerial Vehicle (O.A.V), fins als robots artificiers com l’espanyol MIURA o els vehicles submarins no tripulats (Unmanned Underwater Vehicles). Els drons i la robòtica van de la mà i cada vegada són més complexos i sofisticats. Hi ha drons que van més enllà d’on ha arribat l’home, com el Curiosity Rover, que busca diferents mostres en Mart i recentment va donar amb el que podia ser indicis d’aigua al planeta vermell, i drons que s’utilitzen per a l’exploració de les fosses abissals, llocs tan foscos i tan profunds que fan impossible l’exploració sense l’ajuda d’aquestes màquines.

Siluro-a-lenta-corsa-1024x512

L’ús d’aquests robots no ha començat a estendre’s únicament al segle XXI, més aviat al segle passat, concretament en plena Segona Guerra Mundial. Els alemanys van ser els primers a crear un d’aquests drons o, més aviat, drons primitius. Japó i Itàlia també es van sumar a la creació i desenvolupament d’estranys dispositius, com els globus d’un projecte secret japonès, conegut com “Fu-Go” (que al final va resultar ser un autèntic fiasco), o els torpedes humans italians “Siluro a lenta corsa” (torpede de navegació lenta o, amb un mal nom més col·loquial, “maiale“), que van arribar a ser un autèntic mal de cap per a la Royal Navy.

Goliath

Al dron  alemany se’l va anomenar “Goliath“, i qualsevol que escolti aquest nom per primera vegada s’imaginarà un supertanc alemany tipus” King Tiger”, amb un immens canó, gruixut blindatge i de gran tonatge… però no, la veritat és que el “Goliath” es va utilitzar en la Segona Guerra Mundial i pel soroll del motor de gasolina i la seva grandària, sembla més aviat un tallagespa. Es van crear diferents models i versions, però amb una mateixa funció: sabotejar i acabar amb blindats i fortificacions enemigues. El veritable nom d’aquest aparell alemany era “Sdkfz” (acrònim de Sonderkraftfahrzeug, vehicle per a usos especials) i de cognom “Goliath” acompanyat d’un nombre, sent els més utilitzats els “Sdkft Goliath 303″. Aquest dron pesava entre 300 i 400 quilos, aconseguia uns 10 km per hora, amb prou feines blindatge i una capacitat interior d’entre 60 i 100 quilos d’explosius.

El Goliath estava controlat per un panell de comandaments que, al seu torn, estava unit a la part posterior del dron mitjançant cables de telèfon. Els primers models del “Goliath”, com el “Sdkfz  Goliath 302″, tenien motors elèctrics, però el seu elevat cost de producció va portar a crear el “Sdkfz Goliath 303″, ja amb motor de gasolina. Aquests drons tenien cables prou llargs per aconseguir els seus objectius i es detonaven des del propi panell de comandament. El major problema era la seva vulnerabilitat, doncs qualsevol podia tallar els cables i deixar-lo fora de combat, pel que havia de tenir cobertura de la infanteria. El “Goliath” va ser utilitzat en nombroses ocasions pels “sapadors” de les “Panzerdivisionen”, des de l’aixecament de Varsòvia fins al desembarcament de Normandia. En algunes ocasions, els “Goliath” també es van utilitzar per desminar camps i zones plagades de mines. Malgrat que el “Goliath” va resultar innovador, els resultats van ser més aviat anecdòtics, igual que altres novetats bèl·liques com els coets V1 i V2 o les denominades “armes netes”, cridades així per utilitzar l’energia del medi ambient per funcionar (“canó de vent”, “canó solar”…)

FONT: historiasdelahistoria.com

 

Comparteix aquesta noticia: