Els drons de menys de 10 quilos podran sobrevolar la ciutat a menys de 120 metres

Foment prepara una norma per regular el vol en zones urbanes, encara que sempre hauran de ser autoritzats.

El desenvolupament de la tecnologia va més ràpid que l’adaptació de la seva normativa. Aquest retard legal preocupa i molt en el sector de les aeronaus no tripulades, conegudes com drons, ja que s’han convertit en un mercat emergent. El Govern espanyol va aprovar l’any passat una legislació provisional per donar resposta sobretot al sector de la investigació, però molt restrictiva per al seu ús comercial, sobretot en zones habitades.

Ahir a la Universitat Politècnica de València, un representant de l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA) va donar les principals claus del que serà la norma definitiva que encara no té data d’aprovació. El Ministeri de Foment preveu que en aquesta regulació es permeti el vol de drons de menys de deu quilos en zones urbanes i a una alçada inferior a 120 metres, cosa que en l’actualitat està prohibit, segons l’esborrany del Reial Decret que prepara l’Executiu i que va ser presentat ahir a València davant més de 300 experts i estudiants d’enginyeria aeronàutica.

Aquesta normativa permetrà l’enregistrament mitjançant el vol de drons d’espectacles esportius, concerts o festes, com és el cas de les Falles o les Fogueres. Això sí, segons l’esborrany presentat per José María Ramírez Ciriza, representant de l’AESA, sempre s’haurà de demanar permís a la subdelegació del Govern per a aquest tipus de vols. A més, el pilot de l’aparell volador no tripulat no podrà estar a una distància superior als 100 metres. Perquè no perdi de vista l’artefacte.

El representant de l’AESA va apuntar que la normativa encara no té data d’aprovació i que se segueix treballant amb els diferents interlocutors del sector.

drone_copter

La jornada d’ahir, que també va comptar amb la demostració de vols i aplicacions dels drons, va ser organitzada pel diploma a pilotatge de sistemes d’aeronaus tripulats per control remot (RPAS) de la Universitat Politècnica de València, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny (ETSED), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Geodèsica, Cartogràfica i Topogràfica (ETSIGCT) i l’Aeroclub de Castelló.

Per la seva banda, des de l’Associació Professional de Controladors de Trànsit Aeris manifestar que exigirà molta formació als futurs pilots de drons, sobretot els més pesats. Entre les capacitats que han de tenir aquestes persones es troba la competència lingüística en anglès i castellà i les normes per a comunicar-se amb la torre de control de l’aeroport. Serà fonamental, van explicar, que el vol d’aquests avions no tripulats es controli des de les torres dels aeroports, que són les que tenen cura del bon ús de l’espai aeri.

Des de la Universitat Politècnica explicar que el desenvolupament dels drons té un «gran potencial d’ús», ja que poden aplicar-se en els més diversos àmbits, des de les enginyeries geomàtica (fotogrametria, teledetecció, generació de cartografies?), Agronòmica o civil, fins les inspeccions d’infraestructures energètiques, patrimoni, vigilància d’incendis, seguretat, control de trànsit, indústria creativa, medicina, entre molts altres.

Actualment, a la Comunitat Valenciana i gràcies a la normativa provisional ja s’està treballant amb drons a el mesurament de pedreres o en les obres públiques, per exemple a l’AVE a Alacant. De moment, la fotografia aèria és l’ús més habitual, però també es treballa en agricultura i emergències.

Font: Levante

Comparteix aquesta noticia: